30.1.20

EXPOSICIÓ: QUAN EL GROC ERA NEGRE: ELS TRETS DE LA CUA DE PALLA


Canal, Jordi; Noguero, Joaquim. Quan el groc era negre: els trets de La Cua de Palla. Barcelona: Biblioteques de Barcelona, 2020.

L'expressió "tenir la cua de palla" apunta a la culpabilitat d'algú: a no ser prou "aigua clara" i trobar-te en fals o sentir-te susceptible sobre que en algun moment caldrà pagar per aquesta culpa, real o imaginada ("qui té la cua de palla, aviat se li encén", diu la dita). El nom, el va escollir l'escriptor Manuel de Pedrolo, primer director de la col·lecció policíaca engegada per Edicions 62 el 1963, un any després de néixer l'editorial. I pot ser una denominació poc clara, però és suggerent i remet al color groc donat al disseny, d'acord amb el giallo italià i combinat amb el negre de la Série Noire de l'editorial francesa Gallimard.

Manuel de Pedrolo i Xavier Coma són els dos grans directors de la col·lecció. La Cua de Palla és de gènere criminal i de butxaca per arribar a nous lectors i formar-los a llegir en català, amb la mateixa voluntat de democratització cultural d'altres iniciatives d'aquells anys. Era de gènere i de quiosc, però també culta, i va publicar els millors autors d'arreu amb traduccions catalanes d'escriptors de prestigi. Valien totes les modalitats, deia Pedrolo: "des de la novel·la de suspens fins a la d'acció, passant per la d'atmosfera, la d'espionatge, la psicològica, etc. No hi posàvem límits". I l'artista Jordi Fornas s'hi suma amb unes cobertes de gràfica groga i negra tan llampant com suggerent i expressiva. Influït pel disseny europeu més nou i per les caràtules de vinils del nord-americà Reid Miles a la discogràfica Blue Note Records (una combinació del racionalisme de la Bauhaus amb els jocs de color i reproduccions d'Andy Warhol), la marca d'època que Fornas imprimeix al disseny gràfic català dels anys seixanta passa per les fotografies tintades, l'ús creatiu d'una font tipogràfica moderna (l'helvètica és de 1957), l'estructura en blocs clars i els colors contrastats. Una estètica lleugera, racional, senzilla i pop.

No deixa de ser paradoxal que la primera etapa de la col·lecció tanqués el 1970 per manca de vendes. Potser no havia eixamplat per baix la base de lectors en català, però cal reconèixer-li haver ampliat notablement per dalt el criteri dels que ja llegien, posant-los de costat l'alta i l'altra cultura (la popular) per fer-les de tots. Quan el groc era negre, l'hampa mundial atonyinava en català.

Joaquim Noguero





Dossier de premsa: